L’aigua és la font de vida. Els éssers humans són inseparables de l’aigua en la seva vida quotidiana i en les seves activitats de producció. La qualitat de l’aigua potable està estretament relacionada amb la salut humana.
Amb el desenvolupament de l’economia social, el progrés científic i la millora dels nivells de vida de les persones, s’han millorat contínuament els requisits de qualitat de l’aigua potable de les persones, i en conseqüència s’han desenvolupat i millorant els estàndards de qualitat de l’aigua potable.
1. Cromes: quan el color de l’aigua potable és superior a 15 graus, la majoria de la gent la pot detectar. Quan és superior a 30 graus, les persones se senten repugnades. La norma especifica que el color de l’aigua potable no hauria de superar els 15 graus.
2. Turbiditat: és una expressió de les propietats òptiques de les mostres d’aigua. S'utilitza per indicar la claredat i la terbolesa de l'aigua. És un dels indicadors més importants per mesurar la bondat de la qualitat de l’aigua. També és una avaluació de l’eficiència de depuració dels equips de tractament d’aigües i l’avaluació del tractament de l’aigua. Una base important per a l'estat tècnic. La disminució de la terbolesa fa que es redueixi el contingut de microorganismes com la matèria orgànica, els bacteris i els virus al cos d’aigua, cosa que no només millora l’efecte de desinfecció i esterilització, sinó que també redueix la quantitat de matèria orgànica halogenada.
3, olor i sabor: la producció d’olor d’aigua és principalment la presència de matèria orgànica, pot ser causada per l’augment de l’activitat biològica o la contaminació industrial. El canvi de l’olor normal del subministrament d’aigua pública pot ser un signe d’un canvi en la qualitat de l’aigua crua o d’un tractament inadequat de l’aigua.
4. Visible a simple vista: es refereix principalment a partícules o altres substàncies en suspensió presents a l’aigua i que es poden observar a simple vista.
5. Clor residual: el clor residual fa referència a la quantitat de clor que queda a l’aigua després d’haver estat clorat i clorat durant un cert període de temps. La capacitat bactericida contínua a l’aigua pot evitar l’auto contaminació del conducte d’abastament d’aigua i assegurar la qualitat d’aigua del subministrament d’aigua.
